Li puc fer una foto?

Roser, la fotògrafa es troba confinada dins el seu estudi de fotografia, i a través de la finestra hi ha col·locat un flash encarat cap al carrer. Picant al vidre que separa l'estudi del carrer...

 

Perdoni! Li puc fer una foto? Sí, sí, a vostè. Per què? Em pregunta que per què? Porto molts dies confinada sola i sóc fotògrafa... I miri... No sé... Li puc fer una foto? Sí!!!! Oh! Miri, posis allà. Una mica més cap a la seva... dr... esquerra. Sí, una mica més, poc... No tant, no tant... Una mica enrere i... Aquí, aquí. No, només miri'm. Serà un segon... sí. (Flash. Flash) Ja està. Moltes gràcies... Ah, sí, miri... Què li sembla? Vol que li passi? Li dono el meu correu i m'escriu... I em diu qui és i quina roba portava, per no enviar-li un altre que no sigui vostè. Sí? Gràcies. Sí, sí, això és un estudi... Tenia sempre la cortina baixada, però amb el confinament... miri... coses que fas. No ho sabia que hi havia un estudi? Bé, no és una botiga de foto... Sóc fotògrafa i treballo en aquest estudi, però no és un botiga... (bla-bla-bla)

 

Fotografies realitzades durant els mesos de març, abril i maig del 2020, i que li van servir a la fotògrafa per parlar amb la gent que passava pel seu carrer, durant el confinament.