top of page

MANIFESTANT

El 15 de maig de 2011 una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques es van succeïr a diferents places públiques de les ciutats més importants del meu país per reivindicar un canvi en la política espanyola i en la seva societat. Se'ls va etiquetar com a "indignats", i era la primera vegada, desprès de l'esclat de l'actual crisi econòmica, que molts ciutadans sortien a manifestar-se al carrer. Amb exemples de protestes anteriors, com les de la Primavera Àrab o les d'Islàndia amb la Revolució de les Cassoles, i que en el seu moment van assolir uns resultats favorables pels ciutadans, a Espanya els manifestants tenien la intenció d’ocupar i instal·lar-se a les places públiques fins que se’ls escoltés. Amb el nom de WorldRevolution, altres protestes també es van formar espontàniament a ciutats com Lisboa, Dublín, Amsterdam, Brussel·les, París, Marsella, Berlín, Londres i, fins i tot, a Nova York amb OccupyWallStreet. Amb el 15M s’inicia una nova etapa, un nou estil de protestes ciutadanes al meu país que mostren clarament la necessitat que té una bona part de la població de reclamar un canvi social. Malgrat tot, la classe política espanyola gira l’esquena a aquestes manifestacions populars i continua la seva política basada en el retall de despesa pública, especialment en cultura educació i sanitat, desafavorint les classes més humils i gravant a pujades d’impostos els estrats de treballadors.

Aquest treball va començar el 19 de juny de 2011, amb la manifestació que es va dur a terme un mes després de les fortes càrregues policials a la Plaça Catalunya, amb la intenció d'humanitzar, de posar cara, d’identificar la massa popular que es movia pels carrer de la meva ciutat. Des de llavors s'han anat donant una gran quantitat de manifestacions com aquella que he anat documentant d'una manera sistemàtica i amb la mateixa voluntat. La del 12 de febrer, la de la Vaga General, la del Dia del Treballador, la de les retallades en Educació el 22 de maig, la del 19 de juny, la de l'Assemblea Nacional Catalana l’11 de setembre i la de la Vaga General el 14 de novembre. I he seguit treballant aquest any amb la del 2 i la del 16 de febrer pel dret a l'Habitatge, la de 12 de març contra les restriccions europees, la del Dia del Treballador, la del 10 de maig i la de l’1 de juny.

Potser aquesta és l'única eina que tenim o que sabem utilitzar per manifestar-nos però és que "no es pot no sortir al carrer". Ens trobem a les manifestacions i ens queixem cridant consignes, canalitzem una ràbia i una incertesa de si ens en sortirem i per uns moments caminem tots cap a una mateixa direcció. Potser és un "ritual" per creure en alguna cosa, un "jo també hi vaig ser" i continuem sortint al carrer, perquè no ho sabem fer de cap altra manera. I jo no sé si aquesta és la millor manera, però per com som i per d'on venim ara no podem no sortir al carrer perquè és l'única eina que tenim. I aquesta forma que tenim de manifestar-nos és la que vull documentar. I ho faig deixant de banda allò extraordinari dels fets que acostumem a veure als mitjans de comunicació o als massmedia, que tracten la manifestació com una massa amb vistes aèries i que busquen els moments dramàtics puntuals que s'hi puguin esdevenir, per centrar-me única i exclusivament en les persones que la formen, en allò no extraordinari però que en definitiva és el que hi passa.

És un mosaic format per totes i cadascuna de les persones que han passat per davant del punt del recorregut on la fotògrafa es trobava. Cada fotografia remarca la importància de l'individu que, com jo mateixa puc arribar a fer, surt al carrer i camina per manifestar-se. Cada retrat aïlla l’individu de la resta, capturant el seu rostre, el seu moviment, les seves peculiaritats que formen part d’aquesta massa indefinida si l’observem des de lluny.

Aquí una de les manifestacions i un petit vídeo de la manifestació del 16 de febrer de 2013 a Gran Via amb Villarroel

Llibre Manifestant 19J va quedat seleccionat per formar part de la Biennal d'arts plàstiques i visuals del Vendrell, organitzat pel col·lectiu Ardhara

bottom of page